Diakka Madina: escoles rurals
Al matí hem vist com feien un programa de ràdio infantil a la KGDFM. Ha estat fantàstic.
Comencem per la reunió d’aquest matí, no us pensessiu que no fem feina.
La trobada ha estat amb els mestres rurals dels pobles de tot aquesta zona. També hi havia l’enfermera de la casa de salut i l’alcalde(totes les forces vives). Després dels protocols de benvinguda (una mica llargs)hem entrat en matèria. Han valorat molt positivament el funcionament dels llibrws de la biblioteca de Kedougou(un mena de maleta viatgera),tot i així ens han demanat dicionaris i llibresde text. El dèficit en el material escolar és molt evident.
També ens han dit la necessitatde programes educatius informàtics i això ha generat un debat interesant sobre els usos d’aquests i alhora els problemes d’electricitat, de maquinari, de formació, de manteniment.... En algun moment hem tingut la sensació que ens feien la carta als reis. Per sort justament un dels mestres que va venir a Barcelona, en Saliu, director d’una escola de Kedougou ha provocat una reflexió sobre les demandes que s’estaven fent.
Així mateix h estat prou interessant el debat sobre la participacióde les fmílies a l’escola. La presència d’un pare en el nostre col.lectiu dóna molt força i veritat a la concepció de comunitat educativa.
Tot plegat ens ha portat a dir-los que el model de cooperació que impulsem no és només amb recursos econòmics, sinó que creiem que la implicació deñ nostre alumnat amb projectes ben concrets comporta una presa de consciència molt útil. En tot cas és ben cert que hem pogut veure’ns en directe, parlar, debatre sobre les necessitats que ens expressaven i ajustar els punts de vista.
Ara us expliquem breument l’arribada en aquest racó de món. Ens falten paraules i de veritat. Sort que les fotografies ens ajuden a fer-vos arribar tot el que vivim. Una carretera de terra,pols,molta pols,calor. Quan veiem el cartell de Diakka Madina,a dins del cotxe tot són aplaudiments. Per la carretera criatures. Sortim,música de tambors i balls de les dones,excepcional. Parlaments de benvinguda i després de sopar de nou balls i música. Moltes criatures,tothom molt afable.
Diakka Madina (diumenge 28 i dilluns 29)
Comencem per la reunió d’aquest matí, no us pensessiu que no fem feina.
La trobada ha estat amb els mestres rurals dels pobles de tot aquesta zona. També hi havia l’enfermera de la casa de salut i l’alcalde(totes les forces vives). Després dels protocols de benvinguda (una mica llargs)hem entrat en matèria. Han valorat molt positivament el funcionament dels llibrws de la biblioteca de Kedougou(un mena de maleta viatgera),tot i així ens han demanat dicionaris i llibresde text. El dèficit en el material escolar és molt evident.
També ens han dit la necessitatde programes educatius informàtics i això ha generat un debat interesant sobre els usos d’aquests i alhora els problemes d’electricitat, de maquinari, de formació, de manteniment.... En algun moment hem tingut la sensació que ens feien la carta als reis. Per sort justament un dels mestres que va venir a Barcelona, en Saliu, director d’una escola de Kedougou ha provocat una reflexió sobre les demandes que s’estaven fent.
Així mateix h estat prou interessant el debat sobre la participacióde les fmílies a l’escola. La presència d’un pare en el nostre col.lectiu dóna molt força i veritat a la concepció de comunitat educativa.
Tot plegat ens ha portat a dir-los que el model de cooperació que impulsem no és només amb recursos econòmics, sinó que creiem que la implicació deñ nostre alumnat amb projectes ben concrets comporta una presa de consciència molt útil. En tot cas és ben cert que hem pogut veure’ns en directe, parlar, debatre sobre les necessitats que ens expressaven i ajustar els punts de vista.
Ara us expliquem breument l’arribada en aquest racó de món. Ens falten paraules i de veritat. Sort que les fotografies ens ajuden a fer-vos arribar tot el que vivim. Una carretera de terra,pols,molta pols,calor. Quan veiem el cartell de Diakka Madina,a dins del cotxe tot són aplaudiments. Per la carretera criatures. Sortim,música de tambors i balls de les dones,excepcional. Parlaments de benvinguda i després de sopar de nou balls i música. Moltes criatures,tothom molt afable.
ESCRIT PER Arc Iris a les 12:03
Llegeix o escriu aquí els comentaris
3 Comentaris:
Mireia
Es increhible oi? l'arribada a Diahka Madina sempre m'ha fet posar els pels de punta, aquella alegria i aquells somriures, despres els balls i les celebracions. guau un es queda sense paraules.
Espero que ens poguem reunir algun dia i ensenyar-nos fotos i xerrar de les experiencies viscudes encara que diferents totes empcionants.
Us segueixo des de Barcelona amb molta nveja sana
Na Africa Na ta! us ho han dit aixo? jo dic Na Africa benari? o ja t'hi quedes?
------------------------------
Hola a tots!
És com màgic que estiguem conectats, el fet que dediqueu una estoneta a explicar-nos sobretot el que sentiu és molt d'agrair, fa que participem de les vostres emocions des de la distància. Cada dia ens conectem per saber com us va i que carai! ens hem emocionat molt quan hem vist aquell noi guapíssim amb la samarreta de la nostra escola. Per cert avui hi han hagut curses a l'escola i han guanyat els blaus.
Visca el BLAU!!!
------------------------------
Hola a tots/es!
Cada dia dedico una estoneta a mirar el blog. El primer dia hem vaig quedar sense paraules, es increïble la experiència i la vivència que esteu tenint al Senegal. Aprofiteu fins l'últim moment.
Gràcies per explicar les vostres vivències cada dia.
És increïble tanta distancia y tan a prop de nosaltres!
Una abraçada molt gran i molts petonets companyes
Clara Reillo
------------------------------
Escriu un comentari
<< Pàgina principal