Escola Bakary Sek

Els mestres de l'Arc Iris i de l'Escola del Mar hem tingut l'ocasio de compartir contes. Prrimer ens han explicat contes en Mandinga i en francès que hem gravat per als nostre alumnes. Després la Teresa i la Margalida els han explicat el conte del Patufet i demà l'il.lustrarem.

En acabar els mestres de Kedougou ens han fet el dinar a la senegalesa ha estat un nou moment per compartir inquietuds i ha estat per a tots molt entranyable.

El treball d'il·lustració ha anat molt bé.

Alpha Mamadou Sadio Bà

El professorat del Serrat ens hem quedat a repartir les cartes i els obsequis que portavem dels nostres alumnes i seguidament a la redaccio de les respostes senegaleses. Hem treballat colze a colze amb el professorat dins la classe.

Ràdio escolar Kedougou

Després de nombroses proves finalment hem aconseguit emetre el primer programa de ràdio Kedougou escolar

Escolteu la seva primera emissio.

Treball a les escoles

Avui ha estat el dia destinat a col.laborar en tasques pedagògiques a les escoles. Després de visitar dues escoles infantils (0-6) hen anat cap a l'escola Alpha Mamadou Sadio Bà, de la qual n'és director el nostre amic Saliou i am la qual l'IES Serrat i Bonastre des de fa sis cursos manté correspondència escolar.

Ens han fet una gran rebuda amb balls tradicionals i la primera promocio de corresponsals ens ha ofert uns obsequis. Ha estat un acte molt emotiu.

Tot seguit Ens hem dividit tres grups de treball:

- Ràdio - Escola Alpha Mamadou Sadio Bà - Escola Bakary Seek -

Visita a les escoles

Avui ha estat un dia molt intens a Kedougou, hem començat visitant un escola per a nens i nens de dos a tres anys i hem passat per tots els nivells educatius: Elemental, Secundària, Escola Tècnica de Mineria, Escola de la Dona...iels diferents sistemes: el públic i el privat. En tottal hem visitat onze escoles. L’experiència ha estat del tot enriquidora, hem pogut veure l’entusiasme i la il·lussió malgrat la manca de recursos i les condicions extremes en que treballen.

Us podem dir, per exemple, que hem vist una classe de cent vint alumnes amb una sola mestra i l’hem vist contenta i treballant, tot i reconeixent el gran esforç.

A més de les visites a escoles també ens ha rebut l’inspector d’educació, que estava seleccionant nous mestres; el representant del govern (monsieur le Prefet) i l’Alcalde de la ciutat, que molt amablement ens ha convidat a dinar.

Us podem dir que malgrat estem molt cansats, estem plens d’experiències, de sensacions entrecreuades i de ganes de compartir-ho amb tots vosaltres.

Diakka Madina: escoles rurals

Al matí hem vist com feien un programa de ràdio infantil a la KGDFM. Ha estat fantàstic.

Diakka Madina (diumenge 28 i dilluns 29)

Comencem per la reunió d’aquest matí, no us pensessiu que no fem feina.
La trobada ha estat amb els mestres rurals dels pobles de tot aquesta zona. També hi havia l’enfermera de la casa de salut i l’alcalde(totes les forces vives). Després dels protocols de benvinguda (una mica llargs)hem entrat en matèria. Han valorat molt positivament el funcionament dels llibrws de la biblioteca de Kedougou(un mena de maleta viatgera),tot i així ens han demanat dicionaris i llibresde text. El dèficit en el material escolar és molt evident.
També ens han dit la necessitatde programes educatius informàtics i això ha generat un debat interesant sobre els usos d’aquests i alhora els problemes d’electricitat, de maquinari, de formació, de manteniment.... En algun moment hem tingut la sensació que ens feien la carta als reis. Per sort justament un dels mestres que va venir a Barcelona, en Saliu, director d’una escola de Kedougou ha provocat una reflexió sobre les demandes que s’estaven fent.
Així mateix h estat prou interessant el debat sobre la participacióde les fmílies a l’escola. La presència d’un pare en el nostre col.lectiu dóna molt força i veritat a la concepció de comunitat educativa.
Tot plegat ens ha portat a dir-los que el model de cooperació que impulsem no és només amb recursos econòmics, sinó que creiem que la implicació deñ nostre alumnat amb projectes ben concrets comporta una presa de consciència molt útil. En tot cas és ben cert que hem pogut veure’ns en directe, parlar, debatre sobre les necessitats que ens expressaven i ajustar els punts de vista.


Ara us expliquem breument l’arribada en aquest racó de món. Ens falten paraules i de veritat. Sort que les fotografies ens ajuden a fer-vos arribar tot el que vivim. Una carretera de terra,pols,molta pols,calor. Quan veiem el cartell de Diakka Madina,a dins del cotxe tot són aplaudiments. Per la carretera criatures. Sortim,música de tambors i balls de les dones,excepcional. Parlaments de benvinguda i després de sopar de nou balls i música. Moltes criatures,tothom molt afable.

Lqa terra dels homes (kedougou)

Ens hem despertat a Wassadou, al Parc Natural de Niokolo Koba, al costat del riu Gàmbia, sentint el soroll d’ocells que no en sabem el nom i d’arbres plens de micos amunt i avall. Mentrestant el sol ha començat a sortir i el color del matí a primera hora ha anat prenent consistència. Hem emprès de nou la ruta. Els nostres acompanyants, el xòfer, en Baba i el professor Saliou estaven tant o més emocionats que nosaltres. A Kedougou ens esperava una rebuda d’infants, famílies i autoritats inimaginable.

A les 10h en baixar del cotxe, veiem aquesta multitud amb veus de "Barça partenaire", "Barça....". Les criatures amb els seus mestres feien un camí per on hem anat arribant als llocs on ens tenien reservats. Hem saludat a l’alcalde de Kedougou, l’inspector d’educació i el representant del govern. A continuació han començat a tocar i a ballar de manera esplendorosa. Sentir el soroll que els seus peus descalços fan sobre la sorra i contemplar els moviments tan frenètics ens ha posat la pell de gallina enmig d’un bany de suor.
Els parlaments de les autoritats han posat de manifest l’agraïment de la visita que van fer a Barcelona, tot el que van conèixer i la importància que té per al professorat la dotació d’eines de millora de la seva feina. Han destacat també el paper especial i singular d’en Komera per a aquesta comunitat.
Per part nostre els hem pogut dir de primera mà la riquesa humana que suposa per als mestres i alumnes implicats en els projectes d’aquests intercanvis. Ara anem cap a la feina concreta que hem de fer aquests dies. Estem ben decidits a tirar endavant.

Natural Niokolo Koba

Hem sortit a les quatre del matí de l’aglomeració de Dakar per enfilar, entre sotrac i sotrac, cap a Kaolak, Tamba fins arribar al Parc Natural Niokolo Koba a les set del vespre.
De la caòtica ciutat , desperta ja de matinada, hem viatjat entre la sabana, amb els seus baobabs i termiters gegants amb poblats de cabanes i parades de fruita fins arribar a la selva baixa; un paisatge idíl·lic amb Ceibes, palmeres, ocells, micos, esquirols i mosquits... La tranquil·litat del riu Gàmbia, on s’endevinava algun hipopòtam submergit, ens ha fet oblidar el sis-cents quilòmetres de sotracs, esvorancs, forats, ronyonades, calor, sed i cràters a la carretera, amb punxada inclosa.

Visita a l'illa de Gorée

Avui ha estat una pausa entre els dos dies de viatge que hem aprofitat per visitar l'illa dels esclaus amb en Saliu i en Baba. Ha estat molt colpidor veure el passat més fosc d'Europa. La gent, el paissatge, la realitat actual dona esperançes de futur. Malgrat tot et sents ben acollit.

Ens han impressionat els baobabs gegants que amb la seva ombra ens acollien i hem descobert nombroses aplicacions d'aquests arbres mil.lenaris.

A la tarda també hem visitat familiars de l'Àfrica.

La ciutat de Dakar fa vida al carrer, tot travessant-la et sembla que pots descobrir els seus secrets.

L'expedició al BCN-Senegal ja hem començat l'aventura. Varem arribar ahir de matinada i després de dormir unes horetes visitarem l'illa de Gorée.

Sempre que tinguem internet mirarem d'escriure al blog.

Marxem un dia abans

Degut a la vaga de les línies portugueses hem hagut de canviar de vol i marxem 24 hores més aviat.

L'Àfrica ho ha gestionat molt bé i amb molta repides a s'ha pogut resoldre tot.

maternitas-paternitats

L’Escola Arc Iris, conjuntament amb l’Escola del Mar, el curs passat va començar un treball d’intercanvi-cooperació dels nois i noies de tercer amb una escola de Kedougou al Senegal.

Vàrem poder compartir la visió de MATERNITATS-PATERNITATS que tenen els alumnes de les nostres escoles i els de l’escola Bakary Sek i ens varem adonar de les mancances que tenien per poder tirar endavant la seva tasca educativa. http://www.bcn.es/arciris/ (ARXIU: curs 2006-07)

Fruit del treball d’intercanvi al final de curs es va inaugurar un mural amb la visió del tema realitzat per els alumnes de tercer de l’Escola del Mar i de l’Escola Arc Iris a l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron.

També vinculat amb aquest treball de cooperació a finals d’octubre el Lluís, amb altres mestres de les escoles municipals, viatjarà al Senegal. El viatge vol aprofundir en aquest intercanvi, contribuint a millorar el centre de recursos de Kegoudou, a muntar una emissora de ràdio escolar i a compartir formes de treballar i inquietuds. També tindrà ocasió de veure i compartir el treball del mural que han realitzat els alumnes d’allà davant del seu hospital.

Així que enguany aquest bonic i enriquidor treball de cooperació i intercanvi continua. És per això que ens sumem a la caravana solidària que l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de les ONGs que treballen a la zona de l’Àfrica central. Nosaltres col•laborarem amb l’associació d’Amics de Diakha Madina que recullen material escolar per a les escoles del Senegal. La classe del quart i el Lluís ens mantindran informats de tot.